Bloc Actualitat

Les paraules
En aquesta novel·la, Josefina Llauradó reviu una història i unes situacions entre el record i el present en què es manifesten sentiments i filosofies plenes de nostàlgies, i tendreses, on l’amor juga un paper fonamental. Per una banda, el Romanç de Tristan i Isolda; a l’altre costat, els besavis…i entre uns i altres els nostres protagonistes que donen vida i serveixen de pont entre llegenda, passat i realitat. Aromes, paisatges i llocs en escenaris en procés d’extinció on els instints, la passió i l’amor juguen un paper fonamental. Solament el final trenca aquests llenç de pinzellades plenes de melangia.

La nit de Sant Joan va aplegar 130.000 valencians a la Malva-rosa · Els bombers fan un miler de sortides al Principat

La festa de les Fogueres, tal i com es coneix avui, data del 1928; enguany, doncs, celebra el vuitantè aniversari.

Les fogueres alacantines es comencen a construir mesos abans als tallers dels artistes. A diferència de les valencianes, les d’Alacant no giren al voltant de la crítica social i descarnada sinó que es fan amb un component més aviat artístic.

Al costat de cada foguera hi ha la barraca, un local improvisat que esdevé un espai de trobada i des d’on cada entitat organitzadora de la foguera programa balls i concerts i serveix la coca de tonyina i bacores, típica d’aquesta festa.

La Sala penal de l’Audiència Nacional ha obligat avui al jutge Fernando Gran-Marlaska a reobrir la investigació contra els autors d’una vinyeta humorística sobre el Rei que van publicar Garay Deia, coneguda com ‘L’Os Mitrofan’, al considerar que “ataca l’autoestima” del monarca.

Com es pot comprovar, no hi ha llibertat a Espanya, les persones republicanes no poden expressar-se lliurement, com deuria ser. Cada vegada que ix una imatge amb alguna cosa relacionada amb rei , acaben als jutjats, com si estaguerem a la dictarua. Ja que no hi ha llibertat d’expressió, els republicans, deuriem anar-se’n a un altre país on si que hi haja.

La excusa més inmediata que troba la generalitat per a criticar aquest text és que critica que es potèncie l’ensenyança en anglés. Però açò no te res a veure amb el que ells pensen. Han agafat aqueix text com haveren pogut agafar-ne qualsevol altre. El tema del text no és l’importat sinó que un alumne sàpiga analitzar-lo. Aleshores, açò vol dir que per exemple per a filosofia, hi ha autors que no pensen coses racionals i per això, no poden posar un text d’aquests? L’ùnic que vol fer-nos creure la generalitat, és que els textos escrits en valencià no són bons per al selectiu. Pot Ser voldiren un text escrit en castellà per al selectiu de valencià? Com ja venim denunciant, la generalitat, cada vegada es preocupa menys pel nostre idioma i al contrari, només el persegueix per extingir-lo. Si els professors de valencià han decidit que aqueix text és el millor per al selectiu, tindran els seus motius perquè són professionals i no com els de la generalitat que no saben ni parlar la nostra llengua. A  veure si recapaciten i es donen compte del que estan fent, encara que serà molt difícil.

El diari “Las Provincias” critica que per a l’examen del selectiu de valencià, les universitats, haguen triat un text en català. El text es diu: “Una imatge no val més que mil paraules. Contra els tòpics.” de l’escriptor Jesús Tuson. Segons aquest diari, “Va saltar la sorpresa, quan els alumnes van veure el text”. El que és un poc vergonyós és que un diari que escriu completament en castellà, tinga la cara de dir si un text està escrit o no en català. Les universitats van agafar aquest text com haveren pogut agafar qualsevol altre text escrit en aquesta llengua. D’atra banda, ens extranya la seva reacció quan tots sabem que el valencià i el català són exactament la mateixa llengua i així es va demostrar quan el senyor camps va presentar el seu “idioma” a la unió europea i el van rebutjar. En conclusió si aquest diari vol criticar alguna cosa, que siga perquè sap el que diu i que no tinga la poca vergonya de dir aquestes bogeries. I si tant els preocupa la llengua, que no es ni molt menys així, que facen el diari en valencià i que el promocionen.

El professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València Josep Vicent Marquès va morir avui dimecres a l’edat de 65 anys. El funeral se celebrarà demà, dia 5 de juny, a les 15.30 hores en el Crematori del Cementiri Municipal de València, van informar avui fonts de la institució acadèmica.

L’equip *decanal, els professors, el personal d’administració i serveis i estudiants de la Facultat de Ciències Socials han expressat el seu pesar per la pèrdua de Marquès, que estava de baixa per malaltia del seu lloc en la Universitat des de fa uns anys, van precisar a EuropaPress des de l’entitat educativa.
Josep Vicent Marquès va néixer a València en l’any 1943. Escriptor i sociòleg, en els anys seixanta va ser membre del Partit Socialista Valencià. Posteriorment va fundar amb altres companys el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritaria.

Va ser així mateix un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears de la Comunitat Valenciana. En l’any 1973 va guanyar el premi Joan Fuster per la seva obra ‘País perplex‘ i en 1980 el Fontana Rosa amb No és natural. Va publicar també Amors Impossiles (1983) i El retorn del nàufrag *professional (1998).
Marquès va col·laborar en diverses revistes i periòdics (menjo Gorg, Quaderns per al Diàleg, El País, El Temps, Avui i Llevant, entre altres). Com sociòleg va realitzar estudis sobre el comportament sexual i sobre diversos aspectes de la marginació de la dona.

Notícia extreta de: elpais.com

L’assemblea comarcal de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana va escollir enguany Agullent per a celebrar la XVIII Diada Musical de la Vall d’Albaida, que va dur més de 1.300 músics pels carrers d’aquesta localitat valldalbaidina. Trenta-sis societats musicals, inclosa la banda juvenil de l’amfitriona Agrupació Musical d’Agullent, hi van desfilar en aquest acte cultural, lúdic i de reivindicació comarcal a través de la música.

La Diada Musical de la Vall d’Albaida és un de les cites anuals més importants que organitza l’assemblea comarcal de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Una entitat sense ànim de lucre que té com a objecte la unió entre les associacions que la integren per a promoure, difondre i dignificar l’afició, ensenyança i pràctica de la música.
Des de l’Ajuntament d’Agullent, que col•labora amb l’Agrupació Musical d’Agullent en l’organització de l’acte, s’ha mostrat la satisfacció per acollir aquesta divuitena diada, ‘des de la cultura i l’art també es fa comarca, i les societats musicals en són un gran exemple. Les bandes contribueixen a articular la societat civil de cada localitat i per extensió també creen lligams amb les localitats veïnes, afavorint els vincles comarcals i la sensació de pertànyer a un territori comú, que en el nostre cas és la Vall d’Albaida’, afirma Jesús Pla, alcalde d’Agullent.

Rússia s’ha alçat amb la victòria en la 53 edició de Euvosivión, amb 272 punts, seguida molt de prop per Ucraïna (230) i Grècia (218), mentre que Espanya s’ha hagut de conformar amb un dècim sisè lloc (55 punts) en una classificació de 25 països. Es tracta d’un resultat discret encara que el millor aconseguit pel nostre país des de 2004, quan el triunfito Ramón va assolir un dècim posat amb el tema “Per a omplir-me de tu”. En els tres anys posteriors, Són de Sol, Les Ketchup i D’Nash van quedar en les places 21, 21 i 20 respectivament. El cantant Dima Bilan i la seva cançó “Believe” han atorgat el seu primer triomf en Eurovisió a Rússia, que ja va quedar segona a Atenes fa dos anys. “Rússia ha guanyat, jugant a casa, però nosaltres almenys no ens anem pitjor que altres anys”, s’ha consolat José Luis Uribarri, que ha ressaltat la “gran professionalitat demostrada per Rodolfo Chikilicuatre a pesar de no ser cantant”. “A més dels toros i el futbol, ara a Europa també se’ns coneixerà per l’enginy i bon humor”, ha dit el mític locutor al terme de les votacions. En l’actuació de Chikilicuatre, en el lloc nombre 22, s’han escoltat pocs aplaudiments i alguns esbroncs. L’actor i col·laborador de “Buenafuente”, triat per votació popular per a representar a Espanya, ha començat la seva actuació deixant tot el protagonisme al seu guirrara Luciana, a la qual li ha regalat un sol amb els acords de la cançó popular “Old McDonald had a farm”. Rodolfo Chikilicuatre ha agraït a les seves fans “tot el suport rebut fins a ara”, encara que “altra cosa són les votacions, que estaven ja sabudes des d’abans d’ahir”, ha dit el representant espanyol en una connexió amb el programa de La 1 posterior al festival, “Salvem Eurovisió”. La victòria de Rússia no ha sorprès als experts, ja que era un dels països que partien com favorits entre la premsa especialitzada, al costat d’Ucraïna, Grècia i Sèrbia. Una de les sorpreses de la nit l’ha protagonitzat Suècia, el cantant de la qual era altra de les grans favorites però finalment ha estat entre les menys votades. Andorra va ser l’únic país que va atorgar 12 punts a Espanya.També rebem punts de Portugal (10), Grècia (8), França (5), Bèlgica (4), Xipre (4), Suïssa (4) Turquia (3), Albània (2), Regne Unit (1), Finlàndia (1) i Dinamarca (1).

L’oposició ha denunciat també que l’Ajuntament ha augmentat els sous de les persones afins al partit, i que incrementat el nombre de personal contractat. El PSPV de Benigànim ha negat que hagen deixat deutes, i asseguren que van abandonaer el govern amb una situació comptable bastant favorable. PPareix que ja va açò a més i cada dia a més. Esperem que no acaben tirant-nos de casa per poder pagar els equips de futbol quan guanyen trofeus. Increible, cada vegada anem a més.

Només uns vint professors interins de la borses de treball de Filosofia i de Geografia i Història, composta per més de 600 llicenciats a la Comunitat Valenciana, tindrien la qualificació lingüística suficient per a impartir el curs pròxim la nova assignatura d’Educació per a la ciutadania (EpC)en anglès en els 350 instituts, com té previst desenvolupar la conselleria del ram per als alumnes de segon de Secundària Obligatòria (ESO). Així ho van afirmar ahir els sindicats docents: STE-PV, CC OO, FETE-UGT i CSI-CSIF -tots els del sector públic, excepte ANPE- que, en roda de premsa, van mostrar el seu malestar davant les mesures anunciades des de la Conselleria d’Educació: Pla Èxit al juliol, Ciutadania en anglès, reduccions horàries en algunes assignatures. “Ja està bé de despropòsits, imposicions i ingerencias en l’ensenyament” van assenyalar al unísono, després d’anunciar la convocatòria d’una concentració per a demà, a les 18 hores en les tres províncies; a València serà enfront del Palau de la Generalitat. En concret, els representants del professorat estimen que per a impartir Ciutadania en la llengua dels britànics els docents haurien de ser llicenciats en la seva especialitat (Filosofia o Història) alhora que tenir el títol de Filologia Anglesa. No obstant això, la conselleria considera aptes els estudis de fins a tercer de l’Escola Oficial d’Idiomes. “Estem parlant d’explicar en anglès conceptes filosòfics i no que la taula és negra” van indicar. El representant de la Federació d’Ensenyament de CC OO, Miguel Ángel Vera, va qualificar a aquest professorat de “homes del maletí” perquè, fins a completar les 18 hores setmanals de treball, haurien d’anar a diversos instituts, ja que Ciutadania s’imparteix una hora setmanal. Vera va informar que en els últims dies estan els inspectors d’Educació preguntant en els instituts sobre la disponibilitat docent per a impartir aquesta assignatura i va recordar que és una matèria que s’imparteix en tota Europa i que no genera conflictes. “El conseller intenta vendre que amb una hora més d’anglès se solucionen els dolents resultats en coneixement de llengua estrangera” va apuntar, per a afegir que “el president de la Generalitat, Francisco Camps, va decidir un dia que EpC s’impartiria en anglès, i la conselleria es va posar a buscar un text legal per a articular una idea de cap de setmana”. A més va criticar que siguin els alumnes i els seus pares qui decideixin l’objecció o el currículum “amb un treballet”. Així es demostra el poc trellat que té el donar l’assignatura en anglés. Un poc de cervell senyor camps.