Després de tot, l’actual president valencià del PP, Francisco Camps, va a resultar ser un seguidor més respectuós del que es pugui pensar, respecte a la política privatitzadora de la sanitat pública que va iniciar el seu predecessor en el càrrec, Eduardo Zaplana. Sembla com si, de cop i volta, tot quedés oblidat de la sonada guerra fratricida que ambdós polítics han protagonitzat, en el seno de la família conservadora “popular” valenciana en els últims anys.
El govern regional de Camps acaba d’anunciar que vol mantenir privatitzats (“externalitzat”, és l’eufemisme oficial) els serveis de ressonàncies magnètiques, seguint al peu de la lletra el model que va implantar Zaplana en el 2001 i que venç el pròxim mes de setembre. Segons l’oposició socialista, l’anterior conveni ha generat, durant els 7 anys de vigència, uns sobrecostos de 100 milions d’euros per a l’erari públic. La gran majoria dels radiòlegs valencians critiquen aquest model, perquè els impedeix en els hospitals públics gestionar, controlar per ells mateixos i respondre a les veritables necessitats dels pacients, diuen.
Ni límit ni control
El diputat autonòmic socialista, Ignacio Pujaves –mèdic de professió- coneix amb detall el que parla quan explica al Plural per quin i com s’han pogut generar els 100 milions d’euros de més en la factura pública de ressonàncies hospitalàries. En el conveni privatizador de Zaplana -que ara assumeix Camps- es va fixar un preu per cada ressonància a les empreses privades, amb un pressupost inicial proper als 167 milions d’euros. Però els va deixar llibertat absoluta per a determinar quin havia de ser el volum total d’elles. “Sense límit i sense control –comenta el portaveu socialista- les ressonàncies magnètiques s’han convertit en un autèntic negoci”, denúncia.
“Malbaratament”
Per als pròxims 10 anys, el pressupost de despesa prevista per l’executiu valencià del PP en aquest capítol sanitari és de 497 milions d’euros. “Es tracta d’un malbaratament més, en detriment del servei públic de sanitat on ha de controlar-se la despesa perquè es beneficiïn els pacients, no les empreses”, critica el socialista Pujaves.
El doble de la mitjana
Les xifres canten per si soles. En la Comunitat Valenciana es fan el doble de ressonàncies, comparant-les amb les quals es practiquen en la resta d’autonomies espanyoles de mitjana. La Societat Espanyola de Radiologia, màxima autoritat en aquesta especialitat mèdica, recomana que no se superi la ràtio entre 20 i 25 ressonàncies per cada 1.000 habitants. En el País Valencià, aquest percentatge és tres vegades superior, segons es desprèn de dades estadístiques degudament contrastats.
Peperos beneficiats
L’empresa privada de ressonàncies *Eresa és l’adjudicatària del servei en els hospitals de València i Castelló. En Alacant, el conveni privatitzat l’hi reparteixen entre dues empresa: *Beanaca, propietat de l’empresari Carlos Paz, gestor de la Clínica de Benidorm, molt amic d’Eduardo Zaplana, i *Inscanner fundada per l’exdiputat del PP, Luis Concepción, recorden al Plural fonts sindicals de la sanitat pública valenciana.
No atenen a raons
Ni Zaplana va escoltar als professionals radiòlegs, com al que era en l’any 2000 president de la Societat Valenciana de Radiologia, Hèctor Cortina, qui li va demanar per escrit al llavors president de la Generalitat que desistís en la seva intenció de privatitzar les ressonàncies (“perquè hi ha un perill imminent que es converteixi en un negoci”, va dir), “ni ara el president Camps atén a cap suggeriment dels professionals en radiologia i gestors hospitalaris”, resumeix el portaveu autonòmic del PSPV-PSOE Pujaves.
Llistes d’espera?
El PP valencià va justificar la privatització de les ressonàncies, en primer lloc per a reduir les llistes d’espera. Però aquest objectiu tampoc s’ha aconseguit, ja que el temps de demora actual ronda els tres o quatre mesos per a confirmar diagnòstics de pacients externs, en els 31 centres sanitaris valencians que conten amb aquest tipus de serveis.
“Opció de compra”
L’alternativa socialista al malbaratament de fons públics generat per la despesa descomunal de la factura de ressonàncies magnètiques –segons Pujaves- passa senzillament per adquirir els equips radiològics en funcionament perquè siguin de propietat pública. Basta per a això, diu, que s’actualitzi la clàusula d’opció “de compra”, inclosa ja en el primer conveni, però que ni el PP, ni les empreses adjudicatàries han mostrat intenció de fer-la valer.
Notícia extreta de : elplural.com
