
L’Ajuntament de Benigànim, governat pel PP, ha reduït el presupost dedicat a activitats culturals o esportives i ha paralitzat les obres del Centre de Dia, i ho ha justificat tot al·legant que travessa una mala situació econòmica a causa dels deutes heretats del govern socialista municipal anterior. Des del PSOE han qualificat aquesta justificació d’incoherent, quan l’alcalde, Juan Puchades, s’ha assignat un salari de 1.600 euros nets per mitja jornada.
L’oposició ha denunciat també que l’Ajuntament ha augmentat els sous de les persones afins al partit, i que incrementat el nombre de personal contractat. El PSPV de Benigànim ha negat que hagen deixat deutes, i asseguren que van abandonaer el govern amb una situació comptable bastant favorable. PPareix que ja va açò a més i cada dia a més. Esperem que no acaben tirant-nos de casa per poder pagar els equips de futbol quan guanyen trofeus. Increible, cada vegada anem a més.
Només uns vint professors interins de la borses de treball de Filosofia i de Geografia i Història, composta per més de 600 llicenciats a la Comunitat Valenciana, tindrien la qualificació lingüística suficient per a impartir el curs pròxim la nova assignatura d’Educació per a la ciutadania (EpC)en anglès en els 350 instituts, com té previst desenvolupar la conselleria del ram per als alumnes de segon de Secundària Obligatòria (ESO). Així ho van afirmar ahir els sindicats docents: STE-PV, CC OO, FETE-UGT i CSI-CSIF -tots els del sector públic, excepte ANPE- que, en roda de premsa, van mostrar el seu malestar davant les mesures anunciades des de la Conselleria d’Educació: Pla Èxit al juliol, Ciutadania en anglès, reduccions horàries en algunes assignatures. “Ja està bé de despropòsits, imposicions i ingerencias en l’ensenyament” van assenyalar al unísono, després d’anunciar la convocatòria d’una concentració per a demà, a les 18 hores en les tres províncies; a València serà enfront del Palau de la Generalitat. En concret, els representants del professorat estimen que per a impartir Ciutadania en la llengua dels britànics els docents haurien de ser llicenciats en la seva especialitat (Filosofia o Història) alhora que tenir el títol de Filologia Anglesa. No obstant això, la conselleria considera aptes els estudis de fins a tercer de l’Escola Oficial d’Idiomes. “Estem parlant d’explicar en anglès conceptes filosòfics i no que la taula és negra” van indicar. El representant de la Federació d’Ensenyament de CC OO, Miguel Ángel Vera, va qualificar a aquest professorat de “homes del maletí” perquè, fins a completar les 18 hores setmanals de treball, haurien d’anar a diversos instituts, ja que Ciutadania s’imparteix una hora setmanal. Vera va informar que en els últims dies estan els inspectors d’Educació preguntant en els instituts sobre la disponibilitat docent per a impartir aquesta assignatura i va recordar que és una matèria que s’imparteix en tota Europa i que no genera conflictes. “El conseller intenta vendre que amb una hora més d’anglès se solucionen els dolents resultats en coneixement de llengua estrangera” va apuntar, per a afegir que “el president de la Generalitat, Francisco Camps, va decidir un dia que EpC s’impartiria en anglès, i la conselleria es va posar a buscar un text legal per a articular una idea de cap de setmana”. A més va criticar que siguin els alumnes i els seus pares qui decideixin l’objecció o el currículum “amb un treballet”. Així es demostra el poc trellat que té el donar l’assignatura en anglés. Un poc de cervell senyor camps.

EL CONSELL, DEMANA DINERS AL GOVERN CENTRAL PER A SERVICIS BÀSICS PERÒ, EN CANVI SI QUE HI HA DINERS PER A L’OCI PERQUÈ UTILITZARÀ 191 MILIONS DE EUROS. La generalitat, ens vol fer creure que el govern central no ens dona diners per a poder fer obres, nous centres de salut, colegis i si entrem un poc endins, ens donem conter que la generalitat és la que mes diners malgasta en obres faraòniques i obres d’oci i despres diuen que no hi ha diners per a res. Es pareixen un poc al PP de benigànim no??. Si ara ens fixem en la ciutat de les arts i les ciències, és la que més diners rebrà en aquest any amb 119 milions de euros. Si ens fixem en les escoles o els hospitals, quans diners rebran? algu ho sap?? No volen dir-ho per vergonya ?? Doncs nosaltres si ho sabem: 60 milions de euros, la meitat que a la ciutat de les arts.
EL CIRTUIT DE FÓRMULA 1 ES PAGA AMB DEUTES. La generalitat ha demanat un crèdit de 60 milions de euros per a poder construir el circuit de la fórmula 1 i el cost del circuit ja ascendeix a 85 milions de euros. Això vol dir que ja ha superat el crèdit que van demanar en 25 milions de euros. Cada vegada anem a més.
Más producció externa, més plantilla i menys programació en valencià. El panorama en Canal 9 dista molt dels fonaments sobre els quals es va edificar la Llei de Creació de RTVV fa vint anys. I malgrat això, l’èxode del públic és una constant. L’informe extern recollit per aquest diari certifica que, malgrat contar amb més treballadors i sacrificar les emissions en llengua pròpia, l’audiència viu un descens continu.
Els pressupostos sobre els quals es va fundar *RTVV sofrixen una reculada bàsica. L’Ens públic, creat per a promocionar l’ús del valencià com llengua principal, ve sofrint una reculada de la llengua vernacla en les seves emissions que queda reflectit en l’Informe de situació que la consultora *Ernst & *Young va elaborar a petició de la conselleria de *Economia, i que reflecteix un descens dels continguts en valencià, al mateix temps que creixen els quals s’emeten en castellà.
No només això. Segons el document al que ha tingut accés LEVANTE-EMV, la producció pròpia i els ingressos publicitaris també van sofrir un descens, al mateix temps que augmentaven la plantilla de la cadena i les despeses, principalment els associats al deute. Más treballadors i més recursos tampoc asseguren més audiència, ja que aquesta ve caient significativament des de fa diversos anys.
El propi director de *RTVV, Pedro García, reconeixia en la seva compareixença del passat dia 8 de maig davant la comissió de control que les xifres d’audiència han sofert una reculada, que va atribuir que “la meitat dels audímetres instal·lats a la Comunitat Valenciana no funcionen, pel que les dades no són fiables”. Sigui pel que sigui, la veritat és que l’informe de situació de *Ernst & *Young no deixa lloc a dubtes: en 2004 Canal 9 acumulava un 17 per cent del total d’espectadors. Un any després, havia descendit al 16,3, i en 2006, malgrat l’ampli desplegament dedicat a la visita de *Benet XVI a València, pel qual es van pagar 12 milions d’euros, l’audiència es va estancar al voltant del 14 per cent. Les coses no van millorar un any després, sinó que van empitjorar novament fins a arribar al 11 per cent, marcant una tendència en la qual Canal 9 s’ha deixat, en quatre anys, més d’un terç dels seus espectadors. Les dades són molt més estables en *Punt 2, però els seus registres, al voltant del 2 per cent, es poden considerar *testimonials.
I tot això dintre d’un context en el qual s’apel·la cada vegada més a la producció externa, malgrat el significatiu augment de la plantilla. El document de *Ernst&*Young analitza les hores dedicades a cada tipus de producció i la seva variació interanual. Pel que es refereix a les emissions generades des del propi Canal 9, van descendir de les 4.270 hores de 2005 a les 3.838 de 2006. Les alienes, per contra, van augmentar de 3.332 a 3.803. En *Punt 2, per contra, la tendència va ser al revés. El propi va passar de 4.684 hores en 2005 a 5.008 en 2006, mentre que els productes aliens van descendir de 2.655 hores a 2.308.
El valencià retrocedeix
Però més significatiu encara és el descens de les hores d’emissió en valencià. La Llei de Creació de *RTVV establix l’obligació de promocionar l’ús de la llengua pròpia, però malgrat això la reculada és manifest. En Canal 9 es van emetre 4.343 hores en valencià en 2005, i només 3.794 un any després. Una variació negativa del 13%, que contrasta amb les emissions en castellà, que van créixer un 14%, passant de 3.218 hores a 3.655.
Davant aquesta situació, l’informe no dubta, a l’hora de definir les estratègies de futur, a recomanar a *RTVV “augmentar les hores totals d’emissió i de la programació en valencià”, per a complir amb un dels objectius cabdals de l’Ens públic, que és el de “estar al servei dels interessos generals de totes les valencianes i valencians”, dintre d’un context en el qual, com assenyala el document destaca que, durant tot l’any analitzat “no s’hagin produït emissions de servei públic”. Finalment, l’informe considera “recomanable fomentar en el departament de màrqueting la venda a tercers dels productes propis, establint un pla de vendes més agressiu”. Ens pareix una poca vergonya que amb un deute de tants milions canal 9 segueixca emitint, això de primer. Després, amb l’idioma, cada vegada persegueixen més el valencià i fan menys programes en valencià, ni tan sols el telenoticies el parlen bé. Que reflexionen que es fa falta.
Segueix llegint a: levante-emv
Què fer amb RTVV? Va Haver de qüestionar-se el conseller d’Economia, Gerardo Camps, quan va encarregar a una empresa externa un estudi detallat del present real del grup RTVV i va preguntar per possibles solucions. La resposta no va poder ser més demoledora. RTVV descontrola les seves despeses, augmenta sense justificació la seva plantilla, no existeixen controls interns, compra molta producció i cada vegada produïx menys. El seu futur és més que negre si no canvia el seu model de gestió.
La situació de fallida tècnica que travessa des de fa anys Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) no només és un fet objectiu, a tenor del balanç anual de resultats del grup o com així es demostra en l’últim tancament econòmic, que estimava en més de 1.200 milions d’euros el deute que arrossega l’Ens. RTVV es podria dir que pertany orgànicament a la Generalitat però en realitat, a causa de la seva situació financera, també es podria afirmar que és propietat dels bancs. Segurament, aquesta preocupació existent en la pròpia administració autonòmica, que veu cada any com la cadena es converteix en un pou sense fons i és incapaç d’aixecar cap, va dur en 2007 a la Conselleria d’Economia i Hisenda, al front de la qual es troba Gerardo Camps, a encarregar un informe de situació a la consultora Ernst & Young, la conclusió de la qual dibuixa un panorama preocupant. L’informe, al que ha tingut accés aquest diari no es tracta d’una auditoria, sinó d’un estudi de la realitat econòmica, estructural i de funcionament del grup, però al mateix temps oferix plans d’actuació concrets per a revertir la situació, que passen per un reajustament de despeses, plantilla, organigrama, màrqueting, finançament… És ben normal que canal nou tinga aquests deutes perquè sols en el desplegament que hi van fer quan va vindre el papa, ja es van gastar moltíssims diners i com només fan que traure a camps i al rita, doncs ara tenen ixos deutes. Esperem que vagen a més i que d’ací poc tinguen que tancar per quebra. Com per manipulació no ho poden fer doncs al menys així.
Segueix llegint a: levante-emv
La resta del pressupost s’en va amb la gestió i amb el pagament del deute.
El Pressupost de la Generalitat valenciana per a construccions escolars en 2008 ascendeix a 128,13 milions d’euros (el que suposa una retallada de 5,7 milions respecte a l’exercici anterior). Encara que, amb precisió, el *subtotal de despeses per a la construcció, reforma o ampliació -és a dir, la despesa pura i dur per a obres educatives- ascendeix a 70,7 milions; el que suposa només el 55% del volum total pressupostat per a renovar el parc valencià de col·legis i instituts públics.
De l’anàlisi del finançament del pla de construccions *CreaEscola ideat per Francisco Camps fa dues legislatures -que va ja per la seva tercera versió des de 2001- s’observa que la seva “pes” pressupostari recau bàsicament sobre dos pilars: l’empresa pública de construccions educatives *Ciegsa i, en menor mesura, “convenis amb ajuntaments a través del *IVVSA (Institut Valencià de l’Habitatge), amb un pressupost de 12 milions. Més irregularitats, cada vegada més corrupció i ara la empresa que es dedica a construir les escoles al país valencià sols utilitza la meitat del seu pressupost i la resta tot són deutes. No se on anirem a parar.

