16º lloc per a rodolfo chikilicuatre, millorant els 4 darrers anys.

Rússia s’ha alçat amb la victòria en la 53 edició de Euvosivión, amb 272 punts, seguida molt de prop per Ucraïna (230) i Grècia (218), mentre que Espanya s’ha hagut de conformar amb un dècim sisè lloc (55 punts) en una classificació de 25 països. Es tracta d’un resultat discret encara que el millor aconseguit pel nostre país des de 2004, quan el triunfito Ramón va assolir un dècim posat amb el tema “Per a omplir-me de tu”. En els tres anys posteriors, Són de Sol, Les Ketchup i D’Nash van quedar en les places 21, 21 i 20 respectivament. El cantant Dima Bilan i la seva cançó “Believe” han atorgat el seu primer triomf en Eurovisió a Rússia, que ja va quedar segona a Atenes fa dos anys. “Rússia ha guanyat, jugant a casa, però nosaltres almenys no ens anem pitjor que altres anys”, s’ha consolat José Luis Uribarri, que ha ressaltat la “gran professionalitat demostrada per Rodolfo Chikilicuatre a pesar de no ser cantant”. “A més dels toros i el futbol, ara a Europa també se’ns coneixerà per l’enginy i bon humor”, ha dit el mític locutor al terme de les votacions. En l’actuació de Chikilicuatre, en el lloc nombre 22, s’han escoltat pocs aplaudiments i alguns esbroncs. L’actor i col·laborador de “Buenafuente”, triat per votació popular per a representar a Espanya, ha començat la seva actuació deixant tot el protagonisme al seu guirrara Luciana, a la qual li ha regalat un sol amb els acords de la cançó popular “Old McDonald had a farm”. Rodolfo Chikilicuatre ha agraït a les seves fans “tot el suport rebut fins a ara”, encara que “altra cosa són les votacions, que estaven ja sabudes des d’abans d’ahir”, ha dit el representant espanyol en una connexió amb el programa de La 1 posterior al festival, “Salvem Eurovisió”. La victòria de Rússia no ha sorprès als experts, ja que era un dels països que partien com favorits entre la premsa especialitzada, al costat d’Ucraïna, Grècia i Sèrbia. Una de les sorpreses de la nit l’ha protagonitzat Suècia, el cantant de la qual era altra de les grans favorites però finalment ha estat entre les menys votades. Andorra va ser l’únic país que va atorgar 12 punts a Espanya.També rebem punts de Portugal (10), Grècia (8), França (5), Bèlgica (4), Xipre (4), Suïssa (4) Turquia (3), Albània (2), Regne Unit (1), Finlàndia (1) i Dinamarca (1).

El sou anual al País valencià, es situa 1400€ per davall de la mitja espanyola.

El salari mig anual a la Comunitat Valenciana se situa en 15.450 euros, mentre que a Espanya ascendeix a 16.849 euros, segons CCOO-PV. Per intervals d’edat, els menors de 18 anys tenen un salari mig anual de 3.508 euros, que puja a 7.804 euros entre els quals tenen entre 18 i 25 anys i a 14.051 euros entre els quals tenen entre 26 i 35 anys. Així mateix, la taxa de temporalitat dels assalariats d’entre 16 i 34 anys a la Comunitat és del 45 per cent. Referent a això, la secretària de Joventut de CCOO-PV, Empar Pablo, va destacar en un comunicat que “la precarietat que deteriora la vida laboral i social dels joves no és un estat natural ni inamovible”. És ben normal, estem on ens toca, a la cua de tot.

Ontinyent produeix quasi la meitat d’escombraires que genera tota la Vall D’Albaida

Els veïns d’Ontinyent van generar en l’any 2007, fins a 14.374 tones d’escombraries, gairebé la meitat de tota la producció de la Vall d’Albaida que es va xifrar en un total de 29.885 tones. Això és el que ens diu l’estadística si s’atén a les dades facilitades per l’empresa Recisa que porta a terme la gestió dels residus sòlids en la comarca de la Vall d’Albaida i la labor de la qual supervisa la pròpia Mancomunitat de Municipis de la Vall. A més, cap destacar que cada ontinyentí produïx a l’any 391 quilograms d’escombraries o el que és el mateix, 1,07 quilos de residus al dia. Seguint amb aquestes xifres, s’observa que aquesta mitjana de producció d’escombraries, a Ontinyent, se situa lleugerament per sobre de les dades de tota la comarca on cada habitant es desfà de 0,96 quilos al dia i a l’any acumula fins a 350 quilograms. L’explicació és bastant senzilla i cap trobar-la en la funció de capitalitat que té Ontinyent on es concentra el major nombre de comerços, on existeix més activitat industrial, més oferta de restaurants i hostaleria en general i per tant on hi ha una major activitat en els carrers. Tot això redunda en un consum superior al de la resta de poblacions de la comarca. En el còmput de la comarca hem de destacar també que es van recollir 809 tones d’envasos, 1.232 tones de cartró i 1.403 tones de vidre.