Un diputat parla en català a l’Assemblea francesa per primer cop a la història.

El president de la cambra l’interromp, però Daniel Mach diu que el català és un dret · Tots els partits francesos, partidaris d’elaborar una llei que impulsi les llengües minoritàries

El diputat nord-català de la UMP Daniel Mach ha fet una defensa fervorosa del català durant el debat de les llengües minoritàries a l’Assemblea francesa. Mach ha dit que el català no era pas una llengua regional, sinó un idioma parlat per deu milions de ciutadans, i ha recordat que era oficial tant a l’estat d’Andorra com a la Catalunya sud. Per tot plegat, ha afirmat, en català, que la llengua era un dret. Aleshores, el president de la cambra l’ha interromput, i Daniel Mach ha repetit en francès la frase que acabava de pronunciar en català. És el primer cop a la història de l’Assemblea que s’hi parla en català.

A tot això, els grups parlamentaris de l’Assemblea francesa (la UMP, el Partit Socialista, els comunistes i els centristes del Nou Centre) han coincidit a defensar la necessitat d’elaborar d’una llei que reconegui l’estatus oficial de les llengües minoritàries, com el català, l’occità, l’alsacià, el basc, el bretó i el cors. També s’han mostrat partidaris que la nova legislació en promogui l’ús tant en l’àmbit públic com en el privat. Era el primer cop, durant la cinquena República, que l’Assemblea francesa debatia el paper de les llengües minoritàries.

En el parlament a l’Assemblea francesa, el portaveu de la UMP Marc Le Fur ha dit que recuperar les llengües minoritàries no era pas un replec identitari. Ha afirmat que tampoc era un afer de vells, sinó que les cultures minoritàries eren ben vives, i que les llengües eren un element de modernitat. ‘Les regions amb més identitat són les que se’n surten millor en la globalització’, ha reblat. A més, Le Fur ha reclamat una política lingüística ambiciosa per promoure les llengües minoritàries.

De la seva banda, la portaveu del Partit Socialista Françoise Olivier-Coupeau ha proposat de modificar l’article dos de la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República, i afegint-hi que també s’ha de respectar les llengües minoritàries que formen part del patrimoni francès. ‘Parlar en basc o bretó no impedeix ser un patriota [francès]‘, ha afirmat.

El portaveu dels centristes del Nou Centre Michel Hurnault ha reclamat el reconeixement del dret de l’escolarització en les llengües minoritàries, de manera que tothom qui vulgui hi pugui ser educat. També ha recalcat que l’impuls de la resta de llengües no havia pas d’anar en detriment del francès.

El diputat comunista Michel Vaxès també ha fet una defensa aferrissada de les llengües minoritàries: ha dit que calia posar fi a l’exclusivitat del francès a l’espai públic, perquè això comportava el refús de la resta d’idiomes; també ha afirmat que no hi havia cap llengua a Europa que pogués subsistir sense ser present a l’espai públic; i ha exigit una oferta d’ensenyament bàsic i superior en les llengües minoritàries, perquè tothom qui vulgui pugui estudiar-hi.

OPINIÓ DEL BLOC: El català és un dret, tota la raó del món. Ens pareix molt bé que el català cada vegada s’utilitze a més llocs i vaja avançant i encara que l’hagen interromput, ha fet molt bé en utilitzar-lo perquè, com no em cansaré de repetir, el català és un dret.

Mònica Terribas, nova directora de TV3.

Finalment ja s’ha confirmat el nom del nou director de TV3. Serà directora. La periodista Mònica Terribas substituirà Francesc Escribano al capdavant de la televisió pública. Oleguer Sarsanedas continuarà en el càrrec de director de Catalunya Ràdio. Tots dos han estat nomenats per unanimitat pel consell de govern de la CCMA, a proposta de la directora general de la Corporació, Rosa Cullell. També ha estat nomenada Teresa Farré com a directora de Gestió i Recursos dels mitjans de la CCMA.

Suma sis temporades al capdavant de “La nit al dia”, un programa informatiu amb temps per a la reflexió, el debat i, evidentment, les entrevistes. Mònica Terribas, periodista i professora de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat nomenada directora de TV3, en substitució de Francesc Escribano, després de 4 anys en el càrrec. Un nomenament que arriba amb la flamant directora general de la Corporació, Rosa Cullell, a proposta del consell de govern.

Terribas va començar a treballar en la televisió l’any 88 amb Joaquim Maria Puyal, amb qui va col·laborar en programes com “La vida en un xip” i “Un tomb per la vida”. Ha estat coordinadora i guionista en altres programes de TV3, però els principals èxits de la seva carrera professional els ha viscut pilotant “La nit al dia”. Un programa que temporada rere temporada ha recollit distincions i premis. L’últim, el Nacional de Televisió, l’any passat.

OPNIÓ DEL BLOC: Res a dir, enhorabona, moltes felicitats i segueix així.

Els jutjats valencians acumulen mig milió d’assumptes sense sentència o pendents d’executar.

Les 40.000 sentències pendents de ser aplicades en els jutjats penals de la Comunitat Valenciana són només la punta de l’iceberg del col·lapse que sofreix la justícia valenciana. Les últimes estadístiques publicades el passat mes pel consell General del Poder Judicial (CGPJ), i a les quals ha tingut accés LAS PROVINCIAS, reflecteixen la xifra global de casos per resoldre en els tribunals de la regió: prop de mig milió d’assumptes en tràmit sobre els quals encara no s’ha dictat sentència o que la seva pena encara no s’ha executat. Així, els òrgans judicials de la Comunitat van finalitzar 2007 amb 187.940 executòries en tràmit i 310.665 assumptes sobre els quals encara no existeix dictamen judicial, un total de 498.605 expedients en els quals la justícia encara no ha dit la seva última paraula. Una vegada més, la regió se situa al capdavant d’assumptes amb resolució pendent. Els 310.665 casos sobre els quals encara no hi ha sentència col·loquen a la Comunitat com la quarta amb més embús d’Espanya, només superada per Andalusia, Catalunya i Madrid. I no per falta d’esforç dels magistrats. Un vocal del CGPJ, Javier Martínez Lázaro, va destacar ahir en un comunicat als jutjats valencians com òrgans en els quals, “malgrat tenir una major càrrega de treball, gairebé tots superen el 150% de rendiment”.

OPINIÓ DEL BLOC: En el nostre pareixer, si al País valencià estiguès tot molt més organitzat i no hi haguessen tantes obres faraòniques com la fòrmula 1 i els barquets del mar, no hi hauria tants problemes a l’hora de solucionar tots aquests temes. El problema que hi ha al País valencià, és que poden perdre molt de temps fent obres faraòniques i després quan tens que anar al metge i tens que fer-te algunes proves et passes 2 mesos o més per saber els resultats i si per algun motiu estigueres morint et moriries abans de saber els resultats.