

La Junta Directiva del Partit Popular (PP) del 31 de març va deslligar una autèntica histèria en el partit. Mariano Rajoy va nomenar a Soraya Sáenz de Santamaría com portaveu, descartant a dirigents amb més pes polític. El líder va pronunciar, a més, un discurs pla, va tirar la culpa de la derrota a tots menys a si mateix i no va assolir il·lusionar a gairebé ningú. Van saltar totes les alarmes. Un grup de diputats joves, entorn dels 40 anys, convençuts que Rajoy no podia ser el candidat en 2012, va començar a pensar en solucions. La primera, la més òbvia, va anar la d’Esperanza Aguirre.
* De Cospedal: “Suport a Rajoy, però no vaig a apunyalar a Aguirre”
* Aguirre insisteix que no hi ha “adhesions infrangibles”
L’exministre Juan Costa també va ser temptejat, però va rebutjar l’oferta
“Contra l’aparell no hi ha gens que fer”, sentencia un diputat crític
La Junta Directiva va ser un dilluns. Aquest mateix divendres, 4 d’abril, van anar al despatx de Francisco Granats, home de confiança de la presidenta Aguirre i secretari general del partit a Madrid. Però no van obtenir cap garantia que ella es presentaria. A poc a poc van ser convencent-se que Aguirre no era la solució, entre altres coses perquè no era diputada i és difícil fer l’oposició fora del Congrés.
I llavors alguns van anar a veure a Eduardo Zaplana al seu despatx de diputat ras. El totpoderós nombre tres del PP ocupava fins al dimarts un petit lloc que abans va anar de Jaime Ignacio Del Burgo, i en el qual encara hi ha un modest cartellet pegat amb zel amb el nom de Zaplana. Eren quatre, segons un dels presents. Però deien contar amb el suport d’almenys 30 diputats molt preocupats amb la situació del partit.
Per seguir llegint la notícia : ElPaís.com