Barberà critica a RTVE per l’emissió d’un reportatge crític sobre el pla del Cabanyal.

L’alcaldessa de València, Rita Barberá, ha acusat avui a Radiotelevisió Espanyola de no respectar “la democràcia ni la justícia” per emetre un reportatge crític amb el pla del Cabanyal, que segons ha dit té el respatller dels ciutadans en les urnes i dels tribunals.
EFA Barberá ha lamentat que en un moment “que no hi ha cap ciutat espanyola que s’hagi estudiat en tantes universitats de tot el món” com València, RTVE, que “viu dels impostos” de tots els espanyols, “es dedica a llançar notícies negatives” de la ciutat.
A més, ha dit, es dedica a llançar-les al món, ja que, segons ha criticat, anit va tornar a emetre el reportatge “Ferida Oberta” a través del seu canal internacional.

“Tenim una RTVE, que viu dels diners de tots els espanyols, i conseqüentment dels valencians, que no respecta la democràcia, és a dir, les urnes, i que no respecta la justícia, és a dir, les sentències, i això és molt fort i molt greu”, ha assegurat l’alcaldessa.

Les filtracions d’aigua d’una sèquia desperdicien 6000 litres per minut des de fa 24 anys.

Més de set milions de litres d’aigua es perden cada dia en la Sèquia Morta de Càrcer. Els que reguen de la comunitat La Defensa d’aquest municipi duen quinze anys sol·licitant a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que adeqüi la llera d’aquest canal, de terra i grava, per a evitar les filtracions, sense que fins al moment s’hagi modernitzat la sèquia.

La Sèquia Morta parteix de la sèquia Escalona, a l’altura del barranc de la Nava, per a donar reg a les 400 hectàrees de cultius d’una trentena d’agricultors. Després de realitzar una ve, torna de nou a l’Escalona, que pren la seva aigua del pantà de Tous per a irrigar la Vall de Càrcer. A pesar de la intervenció de la CHJ en 1984 per a reconstruir aquesta important sèquia, que va quedar totalment destruïda després de la pantanada de 1982, el branc de la Sèquia Morta es va quedar en el seu estat natural.

Segons el president de la comunitat de regantes La Defensa de Càrcer, José Máñez Cueves, “amb l’aigua que es perd aquí en un dia, La Defensa podria regar durant un mes les 3.500 hanegadas de les seves comuneros“. Tal com comenta el president dels regantes, “en èpoques anteriors, quan havia excedents d’aigua, no havia cap problema, perquè tots els agricultors regaven els seus camps sense preocupar-se per l’aigua, perquè havia aigua per a tots”. No obstant això en els últims anys, les pèrdues que es produïxen en la Sèquia Morta han obligat als que reguen a haver d’engegar els pous a l’agost “perquè ja no queda aigua del contingent anual autoritzat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer”, explica Máñez. “AL final de tot, és l’agricultor el qual paga aquestes deficiències, ja que a nosaltres ens donen una dotació d’aigua per a tot l’any i la qual es perd per la Sèquia Morta no la podem aprofitar”, subratlla el president dels que reguen.

“És molt lamentable que s’estiguin perdent 5.000 o 6.000 litres per minut i que, per altra banda, s’estigui racionant l’aigua a tots els socis comuns “, afegix el president de la comunitat.

El govern i el consell bloquejen la línia Xàtiva-Alcoi.

Si la Generalitat i el Ministeri de Foment s’han de posar d’acord per al traspàs de rodalia o la col·laboració en la gestió de les infraestructures, la prova que aquesta col·laboració és, com menys, tortuosa, és la modernització de la línia ferroviària Xàtiva-Alcoi.

Des que el traçat va estar a punt de tancar-se en 1984 perquè es considerava “deficitària” les promeses de millora del traçat han estat quantioses però s’han traduït en realitats escasses. Dels 63,7 quilòmetres de traçat ferroviari entre les capitals de la Costera i l’Alcoià, només el tram Ontinyent-Agres (de 9,6 quilòmetres) es va renovar en 1997. Des de llavors, actuacions com la variant de Benigànim o la modernització de la resta del traçat són tot un clàssic que apareixen cada any en els pressupostos autonòmics i estatals que mai arriben a fructificar.

AL Ministeri de Foment li correspon modernitzar la línia des del quilòmetre 0 al 8 i des del punt kilométrico 23,5 fins al 63,7. El projecte es va adjudicar al gener de 2007 a l’empresa Enginyeria i Economia de Transports (Ineco)i havia de redactar-se en 9 eses. L’actuació incloïa “la millora de la superestructura de via %[rails, entremaliades i balasto], l’acondicionament de les estacions i els baixadors o la consolidació de de la infraestructura existent” pel que el projecte inclou “la substitució del tram metàl·lic sobre el riu Albaida per un tauler de formigó”.