Un home i una dona entren en una cafeteria. Es miren, es donen dos petons. Es presenten. Són dos desconeguts però tot just la cambrera els posa el cafè en la taula comencen a parlar de sexe.
Ell, Pablo, té 24 anys i ha col·locat un anunci en Internet: “Llogo habitació en canvi de prestacions sexuals”. Ella té 25 i no es diu Sara, però es fa passar per ella per a conèixer la lletra petita d’aquesta oferta. És una pràctica que ja ha estat detectada a França, Itàlia i EE UU. També aquí a Espanya els portals estan replets d’anuncis com aquest, encara que la policia nacional no té cap expedient obert sobre casos similars. “La prostitució a Espanya no està penada, i sempre que ambdues parts estiguin d’acord aquesta pràctica no constituïx delicte”, afirma un portaveu de la policia.
Sara ha trobat la proposta en el portal www.*campusanuncios.*com, però invitacions d’aquest tipus es troben en la majoria de portals immobiliaris de la xarxa: *loquo.*com, vam habitar.*com, Portal *Trovit…
“Hola”, va escriure Sara als remitents d’aquests anuncis, “estic buscant pis i m’agradaria assabentar-me de com funciona això. Vius solament? Quants anys tens? Seria totalment gratis?”.
*Tkd24, madrileny, contesta: “Estic jo sol i sí, és totalment gratis, fins i tot les despeses estan inclosos. A canvi hauries de mantenir sexe amb mi (no tots els dies, no et preocupis), sabrem trobar el punt just”. El sevillà Luis, altre dels *ofertantes, és més exigent. Demana algunes referències abans d’entrar en els detalls: “Està per La *Macarena, zona centre. No hauries de pagar gens, solament el que demano a canvi és sexe. Tinc 30 anys i estic treballant, però abans m’agradaria que m’enviessis unes fotografies teves, ja que he rebut alguns e-mails més i he de triar a una de vosaltres”. I Antonio, de Barcelona, contestava: “L’intercanvi sol ser per sexe, exhibicionisme, tocaments, carícies, el que es pacti. Jo sóc una persona respectuosa i m’atindré al que hàgim pactat”. El correu de Sara s’ompli en pocs dies de les explicacions que requereix. Pablo és un dels tres nois que li envien el seu telèfon al primer contacte. Oferix una habitació en el barri madrileny de Vendes i per un mòdic preu sexual promet llit i menjar. Fruit d’una cridada i en menys de 24 hores es troben cara a cara, en una cafeteria, parlant de sexe… i convivència.
Ell és gran, somrient i, per valorar el seu aspecte físic, té uns quilos de més. Però no és la *gordura el que sorprèn a Sara, sinó la seva aparença normal. En l’imaginari col·lectiu dels prejudicis, el seu aspecte exterior no desvetlla gens. Podria ser un noi de barri qualsevol. La seva actitud és educada i sembla comprensiu amb els dubtes que mostra la seva possible inquilina.
“Reconec que no és una cosa molt normal”, afirma Pedro, “jo vaig començar amb això com una broma però em van escriure bastants noies”. Per això, aquesta trobada, d’anar bé, suposaria la seva segona experiència. Amb l’anterior inquilina, una francesa que va venir dues setmanes, “tot va ser bastant natural”. De fet, “segueixo en contacte amb ella”, comenta. “Això no és una violació”, la tranquil·litza. “Quan a tu t’apeteixi i a mi m’apeteixi”.
“I què pensen els teus companys de pis?”. Pablo viu amb dos nois i una noia i diu que ells no ho saben. “Tu vindries com una amiga, jo no vaig dient per aquí que faig això”.
