Bloc Actualitat

L’alcaldessa de València, Rita Barberá, ha acusat avui a Radiotelevisió Espanyola de no respectar “la democràcia ni la justícia” per emetre un reportatge crític amb el pla del Cabanyal, que segons ha dit té el respatller dels ciutadans en les urnes i dels tribunals.
EFA Barberá ha lamentat que en un moment “que no hi ha cap ciutat espanyola que s’hagi estudiat en tantes universitats de tot el món” com València, RTVE, que “viu dels impostos” de tots els espanyols, “es dedica a llançar notícies negatives” de la ciutat.
A més, ha dit, es dedica a llançar-les al món, ja que, segons ha criticat, anit va tornar a emetre el reportatge “Ferida Oberta” a través del seu canal internacional.

“Tenim una RTVE, que viu dels diners de tots els espanyols, i conseqüentment dels valencians, que no respecta la democràcia, és a dir, les urnes, i que no respecta la justícia, és a dir, les sentències, i això és molt fort i molt greu”, ha assegurat l’alcaldessa.

Més de set milions de litres d’aigua es perden cada dia en la Sèquia Morta de Càrcer. Els que reguen de la comunitat La Defensa d’aquest municipi duen quinze anys sol·licitant a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que adeqüi la llera d’aquest canal, de terra i grava, per a evitar les filtracions, sense que fins al moment s’hagi modernitzat la sèquia.

La Sèquia Morta parteix de la sèquia Escalona, a l’altura del barranc de la Nava, per a donar reg a les 400 hectàrees de cultius d’una trentena d’agricultors. Després de realitzar una ve, torna de nou a l’Escalona, que pren la seva aigua del pantà de Tous per a irrigar la Vall de Càrcer. A pesar de la intervenció de la CHJ en 1984 per a reconstruir aquesta important sèquia, que va quedar totalment destruïda després de la pantanada de 1982, el branc de la Sèquia Morta es va quedar en el seu estat natural.

Segons el president de la comunitat de regantes La Defensa de Càrcer, José Máñez Cueves, “amb l’aigua que es perd aquí en un dia, La Defensa podria regar durant un mes les 3.500 hanegadas de les seves comuneros“. Tal com comenta el president dels regantes, “en èpoques anteriors, quan havia excedents d’aigua, no havia cap problema, perquè tots els agricultors regaven els seus camps sense preocupar-se per l’aigua, perquè havia aigua per a tots”. No obstant això en els últims anys, les pèrdues que es produïxen en la Sèquia Morta han obligat als que reguen a haver d’engegar els pous a l’agost “perquè ja no queda aigua del contingent anual autoritzat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer”, explica Máñez. “AL final de tot, és l’agricultor el qual paga aquestes deficiències, ja que a nosaltres ens donen una dotació d’aigua per a tot l’any i la qual es perd per la Sèquia Morta no la podem aprofitar”, subratlla el president dels que reguen.

“És molt lamentable que s’estiguin perdent 5.000 o 6.000 litres per minut i que, per altra banda, s’estigui racionant l’aigua a tots els socis comuns “, afegix el president de la comunitat.

Si la Generalitat i el Ministeri de Foment s’han de posar d’acord per al traspàs de rodalia o la col·laboració en la gestió de les infraestructures, la prova que aquesta col·laboració és, com menys, tortuosa, és la modernització de la línia ferroviària Xàtiva-Alcoi.

Des que el traçat va estar a punt de tancar-se en 1984 perquè es considerava “deficitària” les promeses de millora del traçat han estat quantioses però s’han traduït en realitats escasses. Dels 63,7 quilòmetres de traçat ferroviari entre les capitals de la Costera i l’Alcoià, només el tram Ontinyent-Agres (de 9,6 quilòmetres) es va renovar en 1997. Des de llavors, actuacions com la variant de Benigànim o la modernització de la resta del traçat són tot un clàssic que apareixen cada any en els pressupostos autonòmics i estatals que mai arriben a fructificar.

AL Ministeri de Foment li correspon modernitzar la línia des del quilòmetre 0 al 8 i des del punt kilométrico 23,5 fins al 63,7. El projecte es va adjudicar al gener de 2007 a l’empresa Enginyeria i Economia de Transports (Ineco)i havia de redactar-se en 9 eses. L’actuació incloïa “la millora de la superestructura de via %[rails, entremaliades i balasto], l’acondicionament de les estacions i els baixadors o la consolidació de de la infraestructura existent” pel que el projecte inclou “la substitució del tram metàl·lic sobre el riu Albaida per un tauler de formigó”.

Els socialistes i el Bloc n’inscriuen la retirada en el conflicte intern del PP · EUPV diu que el seu adéu polític sanejarà la vida pública

El secretari d’organització de la comissió gestora del PSPV, Alfred Boix, ha dit que respectava la decisió de Zaplana i ha considerat que era la primera baixa de la crisi oberta per Rajoy i Camps al PP i que l’abandonament s’inscrivia en l’ambient irrespirable que el president de la Generalitat, Francesc Camps, ha instaurat en el PP valencià. ‘Zaplana ha patit l’assetjament permanent de Camps’, ha dit.

‘Zaplana és una persona que havia fet palès que es dedicava a la política per enriquir-se, i per això la seva retirada saneja la vida púbica’, ha dit la coordinadora d’EUPV, Glòria Marcos, en declaracions a VilaWeb. ‘Ara entra en una empresa pública privatitzada, i això no serà bo per als usuaris de Telefònica. Aquesta empresa ha de vetllar per un servei públic, i fa temor que Zaplana la dirigeixi’, ha afegit Marcos.

El secretari general del Bloc, Enric Morera, ha interpretat la retirada de Zaplana en clau interna del PP valencià. ‘Camps pot estar satisfet, perquè ha culminat una operació de liquidació del zaplanisme. Les aigües del PP baixen molt conflictives’, ha dit. Morera també ha parlat de la trajectòria de Zaplana a les institucions valencianes. ‘Zaplana va encetar una acció de govern de no atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans i de fomentar la megalomania, i Camps l’ha continuada’.

Notícia extreta de: vilaweb

* El pare s’havia negat a declarar fins a ara.

* Afirma que sent el drama que ha ocorregut en la seva família.

* Va cremar el cadàver d’un dels seus fills en el forn.

Josef Fritzl, acusat d’haver tancat en un soterrani en la ciutat austríaca de Amstetten a la seva filla Elisabeth durant 24 anys, haver-la violat sistemàticament i haver tingut amb ella set fills, ha confessat avui aquests delictes davant la policia.

Peter Ficenc, responsable de la Fiscalia de l’estat federat de Baixa Àustria en Sankt Pölten, ha confirmat que l’acusat “ha fet una confessió exhaustiva”.
Set fills (u d’ells mort) i 24 anys de captivitat. Aquest és el balanç que a dia d’avui pot fer de la seva vida Elisabeth Fritzl, de 42 anys, que el 28 d’agost 1984 va ser segrestada, drogada i emmanillada pel seu pare Josef, un enginyer retirat de 73 anys) que la va recloure en una cel·la on va donar a llum als set fills, que són, presumptament, fruit de les violacions del seu progenitor, que ja ha reconegut el incesto, segons fonts de la investigació.

El pare d’Elisabeth va dir a tota la família que la seva filla s’havia escapolit
El pare d’Elisabeth va dir a tota la família que la seva filla s’havia escapolit, que s’havia adherit a una secta (la va obligar a escriure una nota en la qual demanava que deixessin de buscar-la).
No obstant això, la dona romania reclosa en un zulo de 80 m2 amb quatre estades, dos pisos per sota d’on han viscut durant aquests anys el seu pare, la seva mare i els seus cinc germans, a més de tres dels fills que va tenir la segrestada.

Elisabeth, abans de ser secuestradaTuvo set fills, tres dels quals (de 19, 18 i cinc anys d’edat) no havien vist la llum del dia, ja que vivien en el calabós, al costat d’ella. Tot ha estat descobert per la greu malaltia de Kerstin, la major, que la va dur a l’hospital. Els doctors la van trobar inconscient amb una nota manuscrita de la seva mare que demanava que ajudessin a la jove. El centre mèdic va buscar l’historial de la pacient i no ho va trobar, el que va donar la pista a la policia.

Notícia extreta de: 20minutos.es

Més de 20.000 manifestants ho van reclamar ahir a Alacant, en commemoració del 25 d’abril

Més de vint mil manifestants, segons l’organització, van omplir ahir els carrers d’Alacant per commemorar l’ocupació borbònica del País Valencià el 25 d’abril del 1707 i reclamar l’emissió de TV3 i la llibertat d’expressió . La marxa va recórrer els carrers d’Alacant amb un to festiu, al so de diverses colles de dolçaines, i es va aturar a l’estació de Renfe, perquè els viatgers del Tren Jaume I, que arribaven en retard per una avaria, s’hi poguessin afegir.

Precisament, una colla de dolçaines va rebre els viatgers amb la interpretació de la Muixeranga.

La marxa va fer dues parades més: una, davant el Mercat Central, per a recordar el bombardeig franquista d’Alacant del 1938, que va causar més de tres-centes víctimes; i una més a la plaça dels Estels, per a recordar el jove Miquel Grau, assassinat el 6 d’octubre de 1977 quan enganxava cartells de la diada del 9 d’Octubre.

A la manifestació hi van assistir el PSPV, EUPV, el Bloc, Iniciativa del Poble Valencià, ERPV, Comissions Obreres, UGT, i moltes més entitats socials i culturals.

El concert final

La jornada la va cloure, com cada any, un concert amb diversos grups del país: Betagarri, Antònia Font, la Troba Kung-fu, la Gossa Sorda i Mugroman van tocar a la plaça del Poeta Campoamor, molt a prop de la plaça de Bous, davant de milers d’espectadors.

L’avaria del Tren Jaume I

L’avaria del Tren Jaume I, que portava més de tres-cents manifestants des de Barcelona, es va produir a l’alçada de Xàtiva, per la caiguda de la catenària, i el va fer aturar durant més de tres hores i mitja. Tot i això, Renfe no va posar cap servei de transport substitutori, i el tren va arribar cap a les set del vespre, una hora més tard del començament de la marxa (podeu llegir l’evolució del viatge a través del Twitter d’un dels usuaris). Malgrat tot, els viatgers es van poder sumar a la mobilització, perquè els manifestants els van esperar a l’estació de Renfe.

La situació dels viatgers va ser desesperant: tots ells havien emprès un viatge llarg per ser a Alacant per a la gran manifestació, i no hi van poder ser a l’hora. A més, es van haver d’esperar tres hores i mitja amb molt de sol, i sense poder menjar ni beure: els responsables del tren van decidir posar barra lliure, però els aliments i les begudes es van acabar ràpidament.

Segons que va informar a VilaWeb el responsable de l’Euromed, Paco Velázquez, la causa de l’avaria va ser la caiguda de la catenària. A conseqüència de l’incident, es va haver de tallar la línia d’Euromed entre València i Alacant, i també la d’entre Madrid i València. Els que vam estar al tren ho vam passar malament perquè, feia moltíssima calor i al tren no hi havia refrigeració.

La Manifestació i l’incident als medis

Avui: “Manifestació Multitudinària a Alacant”

Vilaweb: “El País Valencià reclama l’emissió de TV3 i la llibertat d’expressió”

Levante-EMV: “Marxa per la reapertura de TV3″

El Pais: “Milers de persones reivindiquen TV3 a Alacant”

3cat24.cat: “Milers de persones es manifesten a Alacant per la llengua i la cultura”

La noticia als informatius de TV3

Si VOLEU VEURE LES FOTOGRAFIES DE LA MANIFESTACIÓ FEU CLICK ACÍ

Notícia extreta de: vilaweb.cat

La Biblioteca Quatretondenca ha editat un doble treball, concretament el número 5 de la sèrie Pedreta Descoberta dedicada al món de les narracions populars que porta per títol ‘La Melliua. Sussoït popular’ de Miquel Sentandreu, professional de la medicina però gran aficionat a les arts plàstiques i literàries. El treball se centra en el món dels roders del segle XIX, i va acompanyat d’il·lustracions de Moisés Mahiques, amb gran projecció dins de la creació plàstica i que ha obtingut nombrosos premis.

Avuí fa un any que el bloc, El Mirador Valencià, va publicar el seu primer article. Durant molt de temps hem pogut observar articles molt interessants, on sempre s’ha dit la veritat i mai s’ha amagat res. Des de Blog Actualitat, desitjem que compleixquen molts anys més! FELICITATS!!

El cantaor de Xàtiva Pep Gimeno, Botifarra, rep hui el premi bianual de l´associació cultural Amics de la Costera per la seua llavor de recuperació i difusió de la música tradicional en valencià. Un any i mig després de l´aparició del seu primer disc en solitari, Si em pose a cantar cançons…, el fenomen Botifarra no mostra signes d´esgotament. Més de 6.000 còpies venudes; actuacions pels festivals més importants de música en valencià; Premi Ovidi 2007 al millor disc de folk i noves músiques; col·laboracions amb Obrint Pas, Miquel Gil o Feliu Ventura; i concerts pertot arreu: des dels pobles més menuts de la Costera fins a minigires per Catalunya. Açò últim ho evidencia la seua humil agenda improvisada en una llibreta escolar -pur reflex de la senzillesa d´este home de 46 anys sense telefon mòbil que no li interessa saber com entrar a la seua pàgina web. En l´agenda no és extrany trobar fins a tres actuacions diferents en un mateix dia.
Però de tots aquests èxits inesperats, el que més enorgulleix a Botifarra és haver acostat a molts joves les velles cançons que li ensenyaren la tia Milieta de Barxeta, la tia Tereseta la Cadirera, el tio Vicent el Moreno i tants altres majors. «Que la gent jove torne a cantar estes cançons és el més gran de tot», afirma.
I perquè la roda no pare de girar, Botifarra ja prepara el segon disc. El treball encara no té títol, però eixirà a la venda la pròxima tardor (octubre o novembre). La tria de cançons està fent-se ara, però és segur que figuraran dues clàssiques: l´Havanera del mareny i el Romanç de les jugadores del burro. «Si no les pose, em maten», explica Pep entre rises.

Notícia extreta de: levante-emv.com