MANIFEST DE LA WEB

Els participants de la 5ª edició del festival del Sahara hem estat en un dels campaments de refugiats saharauis on es viu un drama humanitari. La situació empitjora any rere any. El procés de pau està bloquejat i això afecta especialment als més febles. Dones, nens i ancians. Hi ha 200.000 persones que van ser espanyoles abandonades en el desert des de fa 33 anys. És urgent que la ciutadania ajudi a retornar la llibertat al poble saharaui. Per això demanem al govern d’Espanya que reconegui el status diplomàtic del front polisario.

OPINIÓ DEL BLOC: Us recomanem firmar al web perquè així contribuireu ajutant al Sàhara amb totes les vostres firmes. Moltes Gràcies a tots. Per firmar entreu al web: www.todosconelsahara.com

En una compareixença que va protagonitzar a Gandia al costat de la també diputada Pepa Frau, Torres va dir que aquests morts, de totes les edats però majoritàriament d’avançada edat, no han arribat a a percebre els diners que els correspondria en aplicació de la Llei de Dependència per l’actitud de “boicot” que exerceix el Consell de la Generalitat. Segons van indicar Torres i Frau, el Govern d’Espanya ha remès a la Generalitat 93 milions d’euros per a destinar-los a ajudes a persones depenents, però, en comptes de desenvolupar els principis de la llei i distribuir els diners entre el primer sector beneficiari, els cridats grans depenents, la conselleria de Benestar Social ha preferit “pagar el dèficit del Bo-Residència”, el que, en opinió dels socialistes, constituïx “un frau”. A més, l’Administració autonòmica “no ha aportat” la seva part de finançament per a aquesta llei, que se situa en altres 93 milions d’euros, atès que les prestacions es paguen a mig fer entre l’Estat i les diferents comunitats autònomes. En la Comunitat Valenciana 150.000 persones no poden valdre-se per elles mateixes i, segons els terminis d’aplicació de la Llei de Dependència, unes 22.000 ja haurien d’estar percebent les ajudes corresponents per a disposar d’un cuidador o finançar una plaça en una residència.

OPINIÓ DEL BLOC: És vergonyos que hagem de sentir aquestes coses. Açò vol dir que no hi ha diners per a ajudar a les persones que són dependents i si per als cotxets i per als vaixells?? L’única frase per a definir aquest fet és el de: TINDRE MOLT POCA VERGONYA. Increible cada vegada anem a més. …

Per seguir llegint feu click ací.

Més de 700 persones van assistir al Campionat Provincial de *Colombicultura 2008, celebrat a Benigànim.
L’alcalde de la localitat, Puchades(al que li falten les bragues) va assenyalar que és la “primera vegada que la nostra població celebra un torneig d’aquesta envergadura, i per això estem molt satisfets amb l’acceptació que ha tingut, ja que han vingut a veure l’esdeveniment públic gent de tota la Comunitat”.

Quant als premis, el primer va ser para Passa Paraula, el colom de Vicente Canet de Llutxent. Referent al segon i tercer premi, va ser para Gavino, de Vicente Franco de Godelleta, i per a Diango, de José Ramón Durà de Barxeta respectivament.
Les quantitats ofertes als premiats van oscilar des dels 300 euros fins als 10.000 euros.

OPINIÓ DEL BLOC: En la nostra opinió, estem cansats de dir que el que no pot ser és que no hi haja diner absolutament per a res i que després vinga el Rus i quatre tarambanes cobrant. Que s’ensenyen perquè encara em pareix que a l’ajuntament no saben ni escriu-re.

La clau per a la venda d’aigua embotellada dels aqüífers de Villena la té el Govern. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (*CFJ), organisme integrat en el Ministeri de Medi ambient, és la institució a la qual correspon concedir o no el permís per a cedir aigua, en lloc dels agricultors. De tal manera que els que reguen tenen capacitat de decisió sobre l’aigua dels aqüífers perquè serveix per a regar però el control general correspon a la Confederació, és a dir al Govern.
Així queda en dubte la decisió de cedir aigua de Villena a Danone perquè la seva filial Font Vella els embotelli. Mesura que va aprovar la Comunitat de regants de Villena dimecres passat minuts després que Camps, Valcárcel i Arenas, amb el suport de 300 alcaldes del PP, entre ells l’alcaldessa de Villena, Celia Lledó, anunciessin mobilitzacions si no hi ha transvasament de l’Ebre a les conques mediterrànies.

El malestar del Consell per la decisió dels regants de cedir 0,2 hectòmetres cúbics d’aigua per a la seva embotellament per Font Vella en la planta que vol construir en el paratge del Morrón s’ha estès als regidors del PP de Villena, que formen part del grup de govern, i als propis regants.

Amb tot, Andrés Martínez, el president de la Junta d’Usuaris del Vinalopó i de la Comunitat de Regants de Villena i cap visible de la lluita a favor del transvasament Xúquer-Vinalopó, es queda solament. Aquesta és la conclusió que s’extreu després de les primeres reaccions per la polèmica de l’embotelladora d’aigua.
Encara que des de l’equip de govern de Villena no s’ha realitzat declaració oficial alguna, alguns dels regidors de major pes polític del Partit Popular han expressat en privat les seves reserves sobre la manera com el president dels regants, Andrés Martínez, ha portat a terme les negociacions amb Font Vella.

Els edils consultats de l’equip de govern local s’han apressat a recordar que el Consistori villenense ni tan sols ha debatut el projecte en els seus corresponents òrgans de gestió municipal.
És evident que la negativa reacció del Consell a la idea de comercialitzar l’aigua dels aqüífers de Villena, mentre es reclama un transvasament des de l’Ebre, ha influït en la postura del PP local, que no volen contrariar a Camps.

OPINIÓ DEL BLOC: És l’últim que ens faltava per sentir, ara no els deixen vendre l’aigua. Mira si tenen les idees clares que entre ells només estan embolicantse en un paper d’on no podran eixir. Si seguim així cada vegada anirem a pijtor. Tot el que està passant deixa al descobert la poca vergonya del govern valencià.

Diu que els arguments per aturar el Pla són contradictoris amb els que justifiquen el transvasament a Barcelona

Rambla ha sosté que els arguments utilitzats pel govern espanyol per derogar el transvasament de l’Ebre al País Valencià, previst en el PHN, són contradictoris amb els esgrimits pel mateix govern alhora de justificar el transvasament a Barcelona. També ha insistit que el govern no presenta pas cap recurs contra aquest projecte, és a dir, contra el decret-llei que el valida, ans l’incorpora com a prova fonamental en el recurs contra la derogació del PHN.

OPINIÓ DEL BLOC: Després de avorrir-nos repetint i repetint lo del transvasament, ara ens venen en açò. Si no saben diferenciar entre un transvasament per a fer camps de golf i per al terra mítica que volien fer ací a València i el de Catalunya, és el seu problema. El mini transvasament a Catalunya es fa perquè a la gent li fa falta l’aigua per a beure i no per malgastar-la com faria el president “Nosferatum” amb els camps de golf els vaixells i la fòrmula 1. Estem cansats de sentir sempre el mateix. Que calle el govern valencià que falta li fa perquè no tenen motius per parlar.

PSPV i EU consideren que la decisió de l’arxiu definitiu de l’accident de metre, en el qual van morir 43 persones, no exonera al Consell de “responsabilitat política”.

AGÈNCIES La portaveu adjunta del PSPV-PSOE en els Corts Carmen Ninet ha qualificat avui de “indignant i vergonyós” que el president de la Generalitat, Francisco Camps, no ha tingut “cinc minuts” per a atendre als familiars de la víctimes de l’accident del metre de València ocorregut al juliol de 2006 en el qual van morir 43 persones.
Ninet ha contestat així preguntada per la desestimació del recurs d’apel·lació presentat per familiars d’algunes víctimes contra l’arxiu de la causa sobre l’accident de metre, a l’entendre que el conductor del convoi sinistrat va tenir una conducta “insòlita, inaudita, inesperada, imprevisible i encara inexplicable”.
La diputada socialista, que ha comparegut en roda de premsa per a realitzar un balanç de l’activitat parlamentària de la setmana, ha remarcat que els socialistes, si bé “acaten” les sentències, lamenten “l’actitud” de Camps, qui “sempre assegura allà on pot ser que per a ell el primer són les persones”.
“Ens sembla injust, indignant i vergonyós que un president de la Generalitat no tingui a bé de tenir cinc minuts per a atendre als familiars de la víctimes que van morir aquest dia”, el 3 de juliol de 2006, ha subratllat.
Ninet ha recordat que el dia 3 de cada mes des del sinistre, els familiars d’alguns dels morts realitzen una concentració “molt prop” del Palau de la Generalitat per a protestar per l’actuació del Govern valencià en relació a aquest accident.
No obstant això, ha dit, Camps “no ha tingut ni un minut per a dedicar-los del seu extremadament ocupada agenda, perquè té altres que sembla ser que són més importants, com fer soflames en qualsevol lloc”, ha dit.

OPINIÓ DEL BLOC: Açò ja no pot arribar a més, després de que l’irresponsable president de la generalitat, Camps no fera ni s’interessara per les víctimes del metro, ara el que faltava és que diguera que no va tindre temps. Ha tingut molt poca vergonya al dir això perquè per a anar als vaixells i pensar en els cotxets que corren per València si que n’ha tingut. Açò el que ens diu és que a Camps li importa més la fórmula 1 i els vaixells que els valencians. MOLT POCA VERGONYA!.

El president de la cambra l’interromp, però Daniel Mach diu que el català és un dret · Tots els partits francesos, partidaris d’elaborar una llei que impulsi les llengües minoritàries

A tot això, els grups parlamentaris de l’Assemblea francesa (la UMP, el Partit Socialista, els comunistes i els centristes del Nou Centre) han coincidit a defensar la necessitat d’elaborar d’una llei que reconegui l’estatus oficial de les llengües minoritàries, com el català, l’occità, l’alsacià, el basc, el bretó i el cors. També s’han mostrat partidaris que la nova legislació en promogui l’ús tant en l’àmbit públic com en el privat. Era el primer cop, durant la cinquena República, que l’Assemblea francesa debatia el paper de les llengües minoritàries.

En el parlament a l’Assemblea francesa, el portaveu de la UMP Marc Le Fur ha dit que recuperar les llengües minoritàries no era pas un replec identitari. Ha afirmat que tampoc era un afer de vells, sinó que les cultures minoritàries eren ben vives, i que les llengües eren un element de modernitat. ‘Les regions amb més identitat són les que se’n surten millor en la globalització’, ha reblat. A més, Le Fur ha reclamat una política lingüística ambiciosa per promoure les llengües minoritàries.

De la seva banda, la portaveu del Partit Socialista Françoise Olivier-Coupeau ha proposat de modificar l’article dos de la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República, i afegint-hi que també s’ha de respectar les llengües minoritàries que formen part del patrimoni francès. ‘Parlar en basc o bretó no impedeix ser un patriota [francès]‘, ha afirmat.

El portaveu dels centristes del Nou Centre Michel Hurnault ha reclamat el reconeixement del dret de l’escolarització en les llengües minoritàries, de manera que tothom qui vulgui hi pugui ser educat. També ha recalcat que l’impuls de la resta de llengües no havia pas d’anar en detriment del francès.

El diputat comunista Michel Vaxès també ha fet una defensa aferrissada de les llengües minoritàries: ha dit que calia posar fi a l’exclusivitat del francès a l’espai públic, perquè això comportava el refús de la resta d’idiomes; també ha afirmat que no hi havia cap llengua a Europa que pogués subsistir sense ser present a l’espai públic; i ha exigit una oferta d’ensenyament bàsic i superior en les llengües minoritàries, perquè tothom qui vulgui pugui estudiar-hi.

OPINIÓ DEL BLOC: El català és un dret, tota la raó del món. Ens pareix molt bé que el català cada vegada s’utilitze a més llocs i vaja avançant i encara que l’hagen interromput, ha fet molt bé en utilitzar-lo perquè, com no em cansaré de repetir, el català és un dret.

Finalment ja s’ha confirmat el nom del nou director de TV3. Serà directora. La periodista Mònica Terribas substituirà Francesc Escribano al capdavant de la televisió pública. Oleguer Sarsanedas continuarà en el càrrec de director de Catalunya Ràdio. Tots dos han estat nomenats per unanimitat pel consell de govern de la CCMA, a proposta de la directora general de la Corporació, Rosa Cullell. També ha estat nomenada Teresa Farré com a directora de Gestió i Recursos dels mitjans de la CCMA.

Suma sis temporades al capdavant de “La nit al dia”, un programa informatiu amb temps per a la reflexió, el debat i, evidentment, les entrevistes. Mònica Terribas, periodista i professora de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat nomenada directora de TV3, en substitució de Francesc Escribano, després de 4 anys en el càrrec. Un nomenament que arriba amb la flamant directora general de la Corporació, Rosa Cullell, a proposta del consell de govern.

Terribas va començar a treballar en la televisió l’any 88 amb Joaquim Maria Puyal, amb qui va col·laborar en programes com “La vida en un xip” i “Un tomb per la vida”. Ha estat coordinadora i guionista en altres programes de TV3, però els principals èxits de la seva carrera professional els ha viscut pilotant “La nit al dia”. Un programa que temporada rere temporada ha recollit distincions i premis. L’últim, el Nacional de Televisió, l’any passat.

OPNIÓ DEL BLOC: Res a dir, enhorabona, moltes felicitats i segueix així.

Les 40.000 sentències pendents de ser aplicades en els jutjats penals de la Comunitat Valenciana són només la punta de l’iceberg del col·lapse que sofreix la justícia valenciana. Les últimes estadístiques publicades el passat mes pel consell General del Poder Judicial (CGPJ), i a les quals ha tingut accés LAS PROVINCIAS, reflecteixen la xifra global de casos per resoldre en els tribunals de la regió: prop de mig milió d’assumptes en tràmit sobre els quals encara no s’ha dictat sentència o que la seva pena encara no s’ha executat. Així, els òrgans judicials de la Comunitat van finalitzar 2007 amb 187.940 executòries en tràmit i 310.665 assumptes sobre els quals encara no existeix dictamen judicial, un total de 498.605 expedients en els quals la justícia encara no ha dit la seva última paraula. Una vegada més, la regió se situa al capdavant d’assumptes amb resolució pendent. Els 310.665 casos sobre els quals encara no hi ha sentència col·loquen a la Comunitat com la quarta amb més embús d’Espanya, només superada per Andalusia, Catalunya i Madrid. I no per falta d’esforç dels magistrats. Un vocal del CGPJ, Javier Martínez Lázaro, va destacar ahir en un comunicat als jutjats valencians com òrgans en els quals, “malgrat tenir una major càrrega de treball, gairebé tots superen el 150% de rendiment”.

OPINIÓ DEL BLOC: En el nostre pareixer, si al País valencià estiguès tot molt més organitzat i no hi haguessen tantes obres faraòniques com la fòrmula 1 i els barquets del mar, no hi hauria tants problemes a l’hora de solucionar tots aquests temes. El problema que hi ha al País valencià, és que poden perdre molt de temps fent obres faraòniques i després quan tens que anar al metge i tens que fer-te algunes proves et passes 2 mesos o més per saber els resultats i si per algun motiu estigueres morint et moriries abans de saber els resultats.

Aquest vídeo m’ha semblat graciós. Espere que us agrade.